Molts serveis -serveis públics- de la nostra ciutat i barris, continuen instal.lats en l’atenció amb cites prèvies. A veure, això ja és permanent? No era provisional? Per favor.

De fet, a l’OH (Oficina de l’Habitatge) ni s’han molestat en treure el cartell des de la pandèmia, el típic “atenció-només-amb cita prèvia”…per motius de seguretat sanitària! (……………) Estalviant paper, això sí.

.Model Serveis Socials Districte II

.Model OH (Oficina de l’Habitatge de l’Hospitalet).

Compartim una entrada publicada fa mesos, que continua vigent:

MOLT FARTES DE LES CITES PRÈVIES

Ja teníem una administració electrònica de pandereta, però és que ara és de traca. L’exclusió de l’atenció, si no és “només (i subratllat) amb cita prèvia”. Que no tens Internet o no saps fer el tràmit?: Busca’t la vida perquè l’atenció digital ja no és un complement, sinó que ha substituït una part de la presencial. I com no hi ha prou familiars, amics o telecentres públics a prop que et puguin ajudar si no en saps, sempre pots anar a un locutori i pagar perquè et treguin la cita.

Un cop superada la primera barrera i ja connectades a Internet, comprovarem que algunes de les pàgines web de serveis públics com el de la Seguretat Social, només estan operatius fins a les 12h però ens informen que sempre podrem descarregar-nos una App que dona cites fins a les 11h. La web del Sepe, ens diuen, només dona cites fins a les 9h i amb un cupo limitat de 20 cites al dia segons quina oficina…

Per continuar fent la gestió moltes vegades haurem de resoldre problemes del calibre: “2+2” entre les opcions: “pera-pedra-quatre-pinya”, per assegurar-li a la màquina que no som un robot. I arribades a aquestes alçades, si aconseguim la preuada cita prèvia perquè ens atenguin, no sempre presencialment, sinó aconseguir una simple trucada telefònica, filtre rera filtre, perquè ens encanten les gimcanes i tenim un gran sentit lúdic a la vida (gamificada), podem acabar amb la sensació de que “nosaltres-no-som-d’eixe-món”.

La burocràcia sí que s’ha multiplicat per quatre…El surrealisme continua quan veus cartells a les portes de certs serveis que tenen les penques d’anunciar “Atenció personalitzada”, quan mai ha estat tan despersonalitzada…: “No acuda a nuestra oficina”.

Verbigràcia: hem arribat a veure ‘Justificants d’intent de sol·licitud de cites prèvies’. Ni en el millor somni de les vanguàrdies surrealistes i dadaistes del segle passat, haguessin concebut aquesta meravella. Ni els germans Marx i la seva ‘part contractant’…

No anem bé, no estem bé.

Molt fartes de les cites prèvies i deshumanització era post Covid. Maltracte institucional: dictadura de les cites telemàtiques quan ni els telèfons ni els taulells funcionen.

A veure si entre totes conjurem una mica la robotització, deshumanització, doble burocràcia, i un sistema de cites prèvies que perpetuen la desatenció, l’exclusió i el maltracte (a la gent més vulnerable, en particular). Com sempre, es necessiten persones, a l’altra banda de la finestreta! 

Aixequeu la persiana de debò. Continuarem anant juntes a reivindicar els serveis públics, que són de totes. Però necessitem persones en la primera línia d’atenció, sempre. Cap a on anem?

Advertisement